Homenots a dreta i esquerra. Les vides paral·leles de Francesc Cambó i Amadeu Hurtado / Joan Safont Plumed
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 499 (març 2023), p. 12-15 : il. (Bitllets) 

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

L'Opció a la democràcia : editorials de 1930, a Les Circumstàncies / Joaquim Santasusagna
Santasusagna i Vallès, Joaquim


Reus : Edicions del Centre de Lectura, 2000
116 p. ; 22 cm (Assaig. Centre de Lectura de Reus, 71) 
ISBN 8487873359

Josep Maria Boronat Recasens (1904-1969) : una aproximació històrica / Edgard Sansó Camps ; pròleg Montserrat Duch
Sansó Camps, Edgard


Altafulla : Centre d'Estudis d'Altafulla, 2014
184 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788415342687

Biografia de Josep Maria Boronat Recasens (Tarragona, 1904 - Barcelona, 1969) on l'autor explica la seva formació a Tarragona, Valls i Barcelona, i la militància primer a Acció Catalana (1922) i més tard, durant la II República, a Acció Catalana Republicana, que pacta amb Esquerra Republicana. Llicenciat en dret, professor de català i magistrat als tribunals de justícia de la República, s'exilia a Dijon i Prada. Treballa a la cooperativa de Prada, on reagrupa la família a l'exili i des d'on retorna. La biografia contempla la seva feina com a assessor de Catalana de Gas i també com estarà empresonat dues vegades a la Model, processat per la Llei de responsabilitats polítiques, que el condemna i l'indulta, i finalment tracta la denegació de la seva readmissió al Col·legi d'Advocats de Barcelona i la seva jubilació, un any abans de morir. (PHL).

Carles Jordà i Fages (1883-1935). Dirigent d'Acció Catalana i de la Unió Sindical Agrària / Ferran del Campo i Jordà
Campo i Jordà, Ferran del


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 115-134 : il. (Dossier : Episodis de la història de Figueres) 
Notes. Resum en català i anglès.

Carles Jordà i Fages neix a Figueres el 1883 i mor a Pont de Molins el 1935. És l'hereu d'una família d'hisendats que aviat diversificarà les seves inversions, de manera decidida, en el negoci bancari, la qual cosa permetrà que ell i les seves germanes es traslladin a estudiar a Barcelona. Estudiarà enginyeria i entrarà en contacte amb els nuclis catalanistes de la Lliga que el portaran a ser elegit per a càrrecs polítics a la Mancomunitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, on arribarà a ser alcalde accidental. Unes inversions amb mals resultats truncaran la seva vida barcelonina i el 1921 retornarà a l'Empordà. On manté la seva presència política i serà un dels fundadors d'Acció Catalana. Per la seva afiliació política, durant la dictadura de Primo de Rivera serà perseguit i exiliat a Casp. De retorn a l'Empordà, impulsa el cooperativisme agrari. Amb la II República mantindrà la seva adscripció política, però, sobretot, accentuarà la seva faceta de dirigent agrari des de la Unió Sindical Agrària, que se situarà en una difícil aposta, entre la patronal agrària i el sindicalisme rabassaire, tot buscant fórmules de concòrdia i entesa en moments de radicalització. Morirà en plena maduresa el 1935. La seva memòria es perdrà durant el franquisme i la democràcia restaurada.

El Nacionalisme radical a les Garrigues : Joventut Catalanista de les Borges Blanques (1920-1924) / Josep Gelonch solé
Gelonch i Solé, Josep


En: 122754 Fites en el temps : VI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, celebrat en El Cogul (Lleida) el 27 d'octubre de 2007. Juneda : Fonoll, 2008. p. 131-144
 (Història contemporània) 
Notes.

El present text s'entén com una aportació preliminar, que voldria donar una empenta a l'estudi més exhaustiu del nacionalisme radical a les comarques lleidatanes. Aquells anys foren d'una gran exaltació política de caràcter republicà i catalanista, que trobà en Francesc Macià l'expressió d'aquests ideals. A Ponent aparegueren munió d'entitats, associacions i òrgans de premsa adherits a l'ideari macianista, progressivament més radicalitzat en els postulats nacionalistes. De les nostres contrades sorgí una jove generació de futurs dirigents separatistes catalans, que aviat s'establiren a Barcelona, on desenvoluparen la seva trajectòria professional i política.

El Centre Catalanista Republicà de Terrassa / Rafael Comes i Ezequiel
Comes i Ezequiel, Rafel


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 26 (novembre 2011), p. 199-212 : il. (Estudis) 

Fundació, ideologia i característiques de l'associació política Centre Catalanista Republicà de Terrassa, i la seva actuació pública des de la seva fundació fins al final de la Guerra Civil (1930-1939), en el context dels partitis polítics i els esdeveniments del període a Catalunya i a Terrassa. Ashesió a Acció Catalana Republicana, participació en el govern de la ciutat abans i durant la Guerra Civil espanyola, retirada del govern municipal el desembre de 1937 i oposició activa a la CNT i la UGT que governaren la ciutat fins al final de la guerra. Referència als afiliats al Centre, amb esment de nombrosos noms i l'ofici corresponent, i a les vicisituts d'exili o repressió de molts d'ells a la posguerra.

Mirador (1929 - 1937): un model de periòdic al servei d'una idea de país / Carles Singla Casellas; dirigida per Josep Maria Casasús i Guri
Singla Casellas, Carles


Dirigida per: Casasús i Guri, Josep Maria. Universitat Pompeu Fabra. Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, 2003
598, 246 f.
Dades publicades també en CD-ROM. Mecanografiat (Xerocòpia).

Memòries del Front Nacional de Catalunya: cavalcant damunt l'Estel / coordinador Robert Surroca ; Agustí Barrera i Puigví, [et al.]



Barcelona : Arrel, cop. 2006
234 p. : il. ; 22 cm (La Flama) 
ISBN 84-96044-70-X

La Biblioteca Sabadellenca. Una editorial al servei d'un partit / Josep Lluís Martín
Martín i Berbois, Josep Lluís


En: Els Marges : revista de llengua i literatura, núm. 80 (Tardor 2006), p. 31-48

La Proclamació de la República a Mataró / Esteve Albert i Corp
Albert i Corp, Esteve


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. 2a època, núm. 13 (abril 1982), p. 8

La Segona República a Sant Cugat del Vallès (1931 - 1936). Una primera aproximació / José F. Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 1 (1992) , p. 59-74 : il. (Estudis) 
Notes. Fonts. Inclou annexos (alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Sant Cugat entre el 1931 i el 1936).

La Solució Cambó: interviu política / Francesc Pujols
Pujols i Morgades, Francesc


Barcelona : Llibreria Catalonia, 1931
197 p. ; 20 cm

Història de la proclamació de la República a Catalunya / Ferran Soldevila ; pròleg de Miquell Coll i Alentorn ; introducció i recull documental de Pere Gabriel
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Barcelona : Curial, 1977
350 p. ; 18 cm (La mata de jonc, 8) 
Bibliografia.
ISBN 84-7256-123-2

La Trajectòria d'Acció Catalana / Montserrat Baras
Baras, Montserrat


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 72 (1984) , p. 50-54

Antoni Rovira i Virgili: el fracàs d'una vocació hegemònica / Anna Sallés
Sallés i Bonastre, Anna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 36 (març 1981), p. 28-32 : il.

Joaquim de Camps i Arboix, de l'arrauxament al prestigi acadèmic / Josep Clarà
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 41, núm. 168 (1995) , p. 38-41

Ramon Arrufat i Arrufat: un separatista discordant / Ferran Mascarell, Enric Ucelay Da Cal
Mascarell i Canalda, Ferran


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 36 (març 1981), p. 15-20

El Sistema de partits polítics i sindicats al Sant Cugat republicà, 1931 - 1936 / José F. Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 9 (1996) , p. 101-120

Francesc Maria Masferrer i el Diari de Vic: 1930 - 1934 / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XVII, núm. 137 (1996) , p. 185-208 (Història) 
Notes.